http://www.bmj.com/content/341/bmj.c4863
Les 5 idees clau:
1. La capacitat de fer el diagnòstic de
situació de final de vida -
basada en una avaluació clínica acurada- hauria
de ser una habilitat clínica bàsica. Això
s’hauria de poder fer a tots els nivells assistencials i
requereix de capacitació professional.
2. L’objectiu no
és tan perfeccionar l’exactiut pronòstica,
sinó identificar aquells pacients que
es poden beneficiar d’aquesta atenció no dicotòmica (combinació de tractaments amb objectius etiològics i simptomàtics)
3. Existeixen 2
transicions al final de la vida: La
primera transició és la que respon a la qüestió: “es podria
beneficiar el meu pacient de mesures d’atenció pal.liativa?” i que permet l’identificació precoç d’aquest grup
de pacients.La segona
transició és
la clàssica de les cures pal.liatives i respon a la qüestió
: “està arribant el pacient als darrers dies de la seva vida?".
4. En la primera transició cal tenir en compte que
el judici pronòstic és especialment difícil en els pacients no-càncer.
Identificar precoçment pacients en situació de final de vida és difícil, ja que aquesta
identificació és determinada per una complexa barreja
de comorbilitat, troballes clíniques,
resposta terapèutica, factors psicosocials i grau de davallada.
Aquesta identificació precoç és imprescindible per permetre millorar l’atenció
als pacients amb malalties cròniques avançades i
progressives, i poder parlar amb ells i les seves famílies de com viure millor
en aquesta situació (planificació avançada).
5. Cal que estiguem alerta
en la possibilitat que algun dels nostres pacient hagi pogut entrar a la segona
transició; el diagnòstic d’aquesta transició es basa
en el judici clínic després d’una acurada valoració. La decisió
de retirar el tractament actiu en el moment
adequat és important, però seguirà essent difícil si no hi ha
objectius clars en base a una adequada planificació prèvia. Un
dels principals obstacles per identificar aquesta situació és la manca de
continuïtat assistencial durant les transicions.
Publicat per Jordi Amblàs