LINKS IMPRESCINDIBLES

GeriPal. A Geriatrics and Palliative Care Blog

http://www.geripal.org/

El blog de GeriPal –un referent evident per a la nostra pàgina d’InterEOL- és un fòrum pensat per ser una plataforma de discussió, intercanvi de notícies, investigacions i opinions.

Els objectius de Geripal són:

1. crear una comunitat interdisciplinària on line de persones interessades en geriatria o cures pal · liatives,

2. proporcionar un fòrum obert per a l'intercanvi d'idees i comentaris amb l’objectiu de canviar la pràctica clínica i la política sanitària,

i 3. per canviar el món (caram ! No és poca cosa !). 

D’entre les seccions del Blog destaca l’ ePrognosis, un recull d’eines pronòstiques que pretén ser una guia general per informar els metges sobre els possibles resultats de mortalitat.

També existeix la possibilitat de descarregar de forma gratuïta l’ePrognosis APP, una aplicació d'ajuda a la presa de decisions per facilitar la conversa amb la gent gran de la possibilitat d'iniciar, aturar o continuar la detecció de càncer de mama i / o càncer colorectal.

Publicat per Jordi Amblàs

https://itunes.apple.com/us/app/eprognosis-cancer-screening/id714539993?mt=8

ARTICLES D'INTERÈS (2)

http://www.bmj.com/content/341/bmj.c4863

Les 5 idees clau:

1. La capacitat de fer el diagnòstic de situació de final de vida - basada en una avaluació clínica acurada- hauria de ser una habilitat clínica bàsica. Això s’hauria de poder fer a tots els nivells assistencials i requereix de capacitació professional.

2. L’objectiu no és tan perfeccionar l’exactiut pronòstica, sinó identificar aquells pacients que es poden beneficiar d’aquesta atenció no dicotòmica  (combinació de tractaments amb objectius  etiològics i simptomàtics)

3.  Existeixen 2 transicions al final de la vida: La primera transició és la que respon a la qüestió: “es podria beneficiar el meu pacient de mesures d’atenció pal.liativa?” i que permet l’identificació precoç d’aquest grup de pacients.La segona transició és la clàssica de les cures pal.liatives i respon a la qüestió : “està arribant el pacient als darrers dies de la seva vida?".

               

                                                                                                                                                                          

4. En la primera transició cal tenir en compte que el judici pronòstic és especialment difícil en els pacients no-càncer. Identificar precoçment pacients en situació de final de vida és difícil,  ja que aquesta identificació és determinada per una complexa barreja de comorbilitat, troballes clíniques, resposta terapèutica, factors psicosocials i grau de davallada. Aquesta identificació precoç és imprescindible per permetre millorar l’atenció als pacients amb malalties cròniques avançades i progressives, i poder parlar amb ells i les seves famílies de com viure millor en aquesta situació (planificació avançada).

5. Cal que estiguem alerta en la possibilitat que algun dels nostres pacient  hagi pogut entrar a la segona transició; el diagnòstic d’aquesta transició es basa en el judici clínic després d’una acurada valoració. La decisió de retirar el tractament actiu en el moment adequat és important, però seguirà essent difícil si no hi ha objectius clars en base a una adequada planificació prèvia. Un dels principals obstacles per identificar aquesta situació és la manca de continuïtat assistencial durant les transicions.

Publicat per Jordi Amblàs

ARTICLES D'INTERÈS

http://www.ccjm.org/content/80/3/168.full.pdf+html

Les 5 idees clau:

1. La vulnerabilitat /fragilitat de les persones  emergeix de l’alteració en el funcionament de diferents sistemes fisiològics del pacient. Aquest mal funcionament determina presència de dèficits, l’acúmul dels quals condicionen major susceptibilitat a resultats adversos i risc de morir. El grau de fragilitat es correlaciona doncs, amb l'edat biològica.

2. Conèixer les necessitats de salut de les persones amb fragilitat requereix d’una avaluació multidimensional, fent èmfasi especial en la valoració cognitiva, el deteriorament funcional i l’aïllament social.

3. La quantificació de la fragilitat esdevé imprescindible per a definir objectius assistencials i en la presa de decisions. La comprensió de pronòstic des del punt de vista de la fragilitat ens pot ajudar a centrar-nos no només en la malaltia sinó també en les conseqüències d’aquesta sobre la salut . Una bona eina en aquest sentit són els índexs de fragilitat.

4. A mesura que la fragilitat avança i esdevé irreversible, les cures pal.liatives es fan necessàries,  canviant els objectius assistencials  de forma progressiva amb objectiu d'optimitzar la qualitat de vida i el control de símptomes.

5. A mesura que la fragilitat progressa, augmenta el risc d’efectes adversos a fàrmacs. És necessari revisar la medicació d’aquests pacients, revalorant la indicació d’aquells medicaments amb objectiu preventiu i prioritzant els medicaments amb objectiu simptomàtic.  

Publicat per Jordi Amblàs