diumenge, 19 de gener del 2014

ARTICLES D'INTERÈS (2)


http://www.bmj.com/content/341/bmj.c4863


Les 5 idees clau:

1. La capacitat de fer el diagnòstic de situació de final de vida - basada en una avaluació clínica acurada- hauria de ser una habilitat clínica bàsica. Això s’hauria de poder fer a tots els nivells assistencials i requereix de capacitació professional.


2. L’objectiu no és tan perfeccionar l’exactiut pronòstica, sinó identificar aquells pacients que es poden beneficiar d’aquesta atenció no dicotòmica  (combinació de tractaments amb objectius  etiològics i simptomàtics)

3.  Existeixen 2 transicions al final de la vida: La primera transició és la que respon a la qüestió: “es podria beneficiar el meu pacient de mesures d’atenció pal.liativa?” i que permet l’identificació precoç d’aquest grup de pacients.La segona transició és la clàssica de les cures pal.liatives i respon a la qüestió : “està arribant el pacient als darrers dies de la seva vida?".

               
                                                                                                                                                                          

4. En la primera transició cal tenir en compte que el judici pronòstic és especialment difícil en els pacients no-càncer. Identificar precoçment pacients en situació de final de vida és difícil,  ja que aquesta identificació és determinada per una complexa barreja de comorbilitat, troballes clíniques, resposta terapèutica, factors psicosocials i grau de davallada. Aquesta identificació precoç és imprescindible per permetre millorar l’atenció als pacients amb malalties cròniques avançades i progressives, i poder parlar amb ells i les seves famílies de com viure millor en aquesta situació (planificació avançada).

5. Cal que estiguem alerta en la possibilitat que algun dels nostres pacient  hagi pogut entrar a la segona transició; el diagnòstic d’aquesta transició es basa en el judici clínic després d’una acurada valoració. La decisió de retirar el tractament actiu en el moment adequat és important, però seguirà essent difícil si no hi ha objectius clars en base a una adequada planificació prèvia. Un dels principals obstacles per identificar aquesta situació és la manca de continuïtat assistencial durant les transicions.

Publicat per Jordi Amblàs






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada