ARTICLES D'INTERÈS

http://www.ccjm.org/content/80/3/168.full.pdf+html

Les 5 idees clau:

1. La vulnerabilitat /fragilitat de les persones  emergeix de l’alteració en el funcionament de diferents sistemes fisiològics del pacient. Aquest mal funcionament determina presència de dèficits, l’acúmul dels quals condicionen major susceptibilitat a resultats adversos i risc de morir. El grau de fragilitat es correlaciona doncs, amb l'edat biològica.

2. Conèixer les necessitats de salut de les persones amb fragilitat requereix d’una avaluació multidimensional, fent èmfasi especial en la valoració cognitiva, el deteriorament funcional i l’aïllament social.

3. La quantificació de la fragilitat esdevé imprescindible per a definir objectius assistencials i en la presa de decisions. La comprensió de pronòstic des del punt de vista de la fragilitat ens pot ajudar a centrar-nos no només en la malaltia sinó també en les conseqüències d’aquesta sobre la salut . Una bona eina en aquest sentit són els índexs de fragilitat.

4. A mesura que la fragilitat avança i esdevé irreversible, les cures pal.liatives es fan necessàries,  canviant els objectius assistencials  de forma progressiva amb objectiu d'optimitzar la qualitat de vida i el control de símptomes.

5. A mesura que la fragilitat progressa, augmenta el risc d’efectes adversos a fàrmacs. És necessari revisar la medicació d’aquests pacients, revalorant la indicació d’aquells medicaments amb objectiu preventiu i prioritzant els medicaments amb objectiu simptomàtic.  

Publicat per Jordi Amblàs